Perquè la nostàlgia és gràtis!! I aprofitant que canvia l'allotjament dels discs dels vearnus us convido a fer una reescoltada d'aquestes joies del frikisme igualadí.
Quin millor moment per a retrobar-nos amb aquesta mena d'engruna del nostre pas per l'univers? Ara que ja s'ensuma la caloreta entre boires i plugims?
Vingan doncs!!
...hi havia una vegada gent que no sabia anar a dormir... tenien un lloc on estar-se per a no donar la tabarra a casa... una caseta amb jardí... allò era calaiaia. Quan es feia de nit i no podien dormir anaven a aquesta casa i es dedicaven a passar les hores... Tota aquesta gent d'una manera o atra tenien una relació íntima amb la música de manera que els dies passaven i s'acumulava la tensió que precedeix la creació músical... fins que va exclatar...
divendres, 18 de març del 2011
Revisita... al 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)